– Segons Pepe Valverde en representació del CEC:

“Aquesta vesprada hem tingut una emotiva activitat cultural a la seu del CEC. El pintor Raúl Segura ens ha explicat la seua última col·lecció ” Gent dels masos, heròis de la muntanya”, il·lustrada amb la poesia de Maria J Cervera. I per si fòra poc ens ha regalat una de les seues obres. Moltes gràcies amics.”

– És un plaer per a mi saber que un llenç com “#69, La cova del vent” serà visitat constantment per persones que estimen i senten la muntanya, I la cultura de la gent que un dia no molt llunyà la va habitar.

– Amart Asociación Movimiento Artístico:

“Una tarde estupenda en el centro excursionista de castellón con nuestro socio y compañero Raul Segura Arin y su esposa, que recito unos poemas creados exclusivamente para algunas de las obras. Una exposición muy diferente y original, nos encantó poder compartir esos momentos escuchando la historia que esta detrás de cada una de sus obras.
Desde AMART te damos la enhorabuena.”

– Poesies de Maria J Cervera Ferrer:

Gent dels masos, heròis de la muntanya.

Camisa esmorrada

genolls pedaçats

les mans ben rasposes

de tant de bregar.

 

Els ulls se li tanquen

está molt cansat

la feina es molt dura

el día es fa llarg!

 

La dona que el crida,

la nit ha arribat

i seu a la taula.

El perol, la llar.

 

Els ulls se li tanquen

está tan cansat…

amb el cap a taula

no pot ni sopar!

Objectes que parlen

Seguint les absències

he tornat aquí,

al mas del que un día

tots varem fugir.

 

Oronetes caguen

on estava el llit,

que fet unes ascles

ja no pot complir.

 

Cadires trencades

recorden les nits

on l’avi contava

històries del fill,

que en aquestes eres

va crèixer feliç.

 

Objectes que parlen

i ens deixen sentir.

Les veus dels ancestres,

arrels sense fí.

 

Seguint les absències

he tornat aqui,

al mas del que un día

tots varem fugir. . . .

Dones del silenci.

Dona que ets eterna,

dona transparent,

camí de tendresa,

pluja sense vent.

 

Alces la veu, amb silenci.

El pas a pas, amb silenci.

Unir les mans, amb silenci.

Pregar al cel, amb silenci.

 

Patir pel fill.

Negar un si.

El cor eixut.

Ja més no puc!.

 

Viure de dona

del cor endins

la veu callada

silenci a crits.

 

Dona que ets eterna,

dona transparent,

camí de sabiesa,

pluja sense vent.

Camí de dona.

Camí de dona,

camí que han llaurat

les passes d’aquelles

filles del passat.

 

Seguint una senda

patint i sommiant,

les roques i pedres

de sang hem regat.

 

La sang de les dones

que tant han lluitat

per que el nostre gènere

sigue valorat.

 

La suor, la pena

amb un dol callat

i també amb la joia

que anima el cantar.

 

El cantar de totes

el cantar plegat,

que el cant i les penes

es donen la mà!.

 

Camí de  dona,

sempre cap avant

que ens porte molt fermes

al món enyorat!.